No es pot fer un retrat d’una ciutat sense aturar-se en les històries de la gent que hi viu. La ciutat que se’ns descobreix en aquest llibre està feta d’egoismes, de relacions torturades i de lluites de poder.

Més que un recull de contes breus, a l’estil de Coover, Kelly, Johnson, Manganelli o Monterroso, Camaleotròpiques és el resultat d’un llarg frenesí.

Els poemes de Conté un secret són interpretacions d’obres d’art. Volen respondre al caràcter experimental i divers de pintures, gravats, ceràmiques, fotografies i instal·lacions.

Joan Casas voldria que la paraula poètica volés tan arran de les coses i es mantingués tan a prop de la parla que desapareguessin els rastres de l’esforç i de la forma.

Reflexió poètica sobre el pas del temps. Una poètica bastida amb elements de la quotidianitat del poeta que a través de la imatge lírica és transcendida i transformada en universal.