Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Qui em cremarà la casa?
Rèquiem per una llengua morta

Joan Cavallé
Albert Mestres (pròleg)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
264
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
Setembre 2025
Format:  
165x120
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
0
ISBN:  
979-13-990869-2-8
Preu:  
12 €
Stock:  
En premsa


El text Qui em cremarà la casa? afronta un tema que probablement mai no ha pujat fins ara als escenaris: què passa quan mor una llengua. L'autor ens proposa un viatge al fons del cor d'una cultura desconeguda i ens mostra el contrast entre un món antic i autèntic i un de modern i salvatge. Al món es parlen, actualment, entre 6.000 i 7.000 llengües. Diuen els especialistes que d'aquí a 75 anys, només en quedarà un 10%. L'obra ens acosta a un cas concret, que és la síntesi de molts casos. Un home i una dona vells procedents de no se sap on, han anat a parar a una ciutat occidental. No coneixen la llengua del país. D'altra banda, ningú no sap quina llengua parlen. Són una petita illa, enmig de la multitud. En morir ella en un accident, l'home queda incapacitat de parlar amb ningú. Quan ell mori, què en quedarà, del món que s'expressava en aquella llengua? En el pròleg, Albert Mestres destaca la "visió còsmica que dona sentit a aquest món" que es perd. Diu que "l'obra tracta, a través d'una tragèdia individual, d'una tragèdia col.lectiva a escala humana, la de l'empobriment brutal del nostre planeta" i qualifica el text d'impressionant i commovedor.




Joan Cavallé
Joan Cavallé (Alcover, 1958) Dramaturg, novel·lista, traductor i gestor cultural. Com a escriptor ha obtingut els premis literaris Salvador Reynaldos de Teatre inèdit per L’espiral (1986); el J. M. de Sagarra de traducció teatral (1988) per Fi de partida, de Samuel Beckett; el Ciutat d’Alzira de novel·la (1993) per Rei de mi, el 14 d’abril de teatre sobre la Memòria històrica, per Peus descalços sota la lluna d’agost (2008) i els de la crítica Serra d’Or a la millor obra de teatre estrenada o publicada durant l’any anterior, per Dinastia Ming (1999) i per Peus descalços sota la lluna d’agost (2010).

Entre les seves obres cal destacar les novel·les Contemplant el monstre (2007) i Els arbres no es podien moure (2015), els aplecs de relats La ciutat i alguna gent que hi viu (2018) i Les benaurances (2019) il’assaig Tarragona escrita, (2007). Ha traduit obres de Maupassant, Radiguet i Beckett. Les seves darreres estrenes teatrals han estat El cap ple de formigues (2023) i Petit retaule de la caritat, la mort i la llàstima (2025).




Albert Mestres
Albert Mestres (1960) ha publicat els llibres de poesia O res (1991), A sac (1999) i Tres (2001), les novel·les Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998) i La tercera persona (2001), els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000), els textos dramatics La bufa (1998), Dramatic i altres peces (2002) i Vides de tants (2003), i juntament amb Monica Piera El moble a Catalunya. L’espai domestic del gotic al modernisme (1999).
Ha col·laborat amb els grups Zootrop, la Fura dels Baus i OOFF Companyia i ha estrenat l’opera La petita bufa (1995), la contafaula La llet del paradís (1996), les actuacions poetiques Comedia (1998) i Paradís (2003), els espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), les obres Dramatic (2002), Vides de tants (2003) i Peça cua per a l’ “informe per a una academia” de Franz Kafka (2004), i el concert- recital El rastre d’Orfeu (2002). Ha dirigit Do’m d’E. Casases (2003) i Informe per a una academia de Franz Kafka amb cua d’Albert Mestres (2004), i ha codirigit Sata-Suite Bufa-na de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny (2002).
Ha traduit el marques de Sade, Villiers de L’Isle- Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Barrico, J. Worms i D. Edwards.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici