Aquesta obra aplega cinquanta-un moments viscuts per l’autora entre la primavera del 2002 i el desembre del 2008 que la menaren a reflexionar sobre el que veia i sentia davant la situació, el fet, l’espectacle, en què es trobava en cada moment.
La sinceritat i fins i tot la intimitat nua que traspuen arriben a la lectora, al lector, com un testimoni viu de fets majorment quotidians que sovint no provoquen cap mena de pensament en altres persones, però sobre els quals la sensibilitat de l’autora, sempre amatent a tot el que l’envolta, s’alegra o es revolta.
La prosa d’Eulàlia Lledó, precisa i incisiva, i també poètica en alguns passatges, ens fa adonar que adesiara passem de puntetes per la vida, sense temps per a contemplar-la i avaluar-la. L’autora no cau en aquest parany i ens en fa confidents, ens ajuda a veure les situacions, quotidianes o no, amb unes ulleres d’un altre color, molt més viu.
Els excursos que intercala en alguns relats —compostos a tota amplada, però destacats amb un cos de lletra més petit— són reflexions dins de reflexions, les quals ajuden a entendre una mica més com pensa i ens ofereixen, de més a més, pinzellades del que l’autora esperaria de la vida.