Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi (1719-1808)


Manel Camafort Montoya

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
Maig 2025
Format:  
170x240
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
276
ISBN:  
978-84-129831-4-2
Preu:  
0 €
Stock:  
En premsa


Amb l'accés del candidat Borbó al tron hispànic, l'absolutisme va influenciar moltes de les dinàmiques de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder fer pal.liar els deutes de la hisenda local d'abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars va ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l'avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle xviii.
Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d'aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l'eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat, llauradors, pescadors i forners van ser els tres col.lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.
Així i tot, a mesura que s'apropava el traspàs al segle xix, Tarragona va veure's submergida en una crisi econòmica que va afectar directament l'esfera comercial d'aquests productes. Amb aquesta nova conjuntura, es capgirà la lògica del "Bé comú" que cada gremi defensava ser afavoridor sobre els seus propis productes. La carestia de cereals, vi i peix per abastir la ciutat portà a deixar de banda els drets gremials ancestrals per poder donar cabuda a les necessitats assistencials de les famílies tarragonines.
Tal com planteja el present llibre, la història gremial de l'alimentació a Tarragona és un discurs a cavall entre la defensa dels interessos comuns de la població representats en primera instància per l'entramat gremial i, en segon terme, la descontextualització dels seus drets privatius incentivada pel govern local que anà a favor de l'abastiment local a partir de 1786. Amb tot plegat, aquesta consideració inicial llargament desenvolupada durant diverses dècades, que va portar els gremis a contradir els manaments de l'organisme municipal, va trobar ressò en els clamors populars dels anys centrals del mil set-cents. No obstant això, les noves necessitats comercials a tocar de l'any 1800 van fer reconsiderar la viabilitat d'aquests privilegis i donar prioritat el subministrament local.



Manel Camafort Montoya
Manel Camafort Montoya (Reus, 1997) és graduat i doctorant en Història per la Universitat Rovira i Virgili, on ha obtingut altres dues titulacions de postgrau: el Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes, i el Màster universitari en Recerca Avançada en Estudis Humanístics. En aquesta universitat, ha col·laborat amb el grup de recerca consolidat ISOCAC: Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al món, per recolzar el projecte Història de la Catalunya Subalterna Contemporània: alternatives solidaries i cooperatives. Com a investigador, els seus àmbits de recerca històrica és l’associacionisme preindustrial a Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim, on ha incidit en l’estudi dels conflictes gremials a Reus i Tarragona, així com, ha realitzat investigacions sobre climatologia històrica i les sociabilitats de la societat catalana contemporània. També va obtenir la II Beca Rachel Ritchie amb la qual publicà, juntament amb Josep Munté i Alba López, el llibre Rutes de la batalla de l’Ebre al Priorat. Circuïts històrics de No Jubilem la Memòria al servei de publicacions de la URV. L’obra presentada en aquestes pàgines és fruit de l’atorgament de la xxiii Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura concedida pel Consell Comarcal del Tarragonès a l’any 2022.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici