Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l’oblit. La seva obra ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell, Crítica “Serra d’Or” i el de la Crítica Catalana. És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat una trentena de llibres de poesia, entre els quals destaquen El somni (2000), El silenci (2001), El centre del temps (2003), Tríptic hebreu (2004), Els immortals (2004) o Alba del vespre (2013). La seva poesia ha estat recopilada a S’acosta el mar. Poesia 1984-2009 (2010). S’han publicat llibres de la seva poesia traduïts al castellà, al francès, a l’italià, al romanès, a l’islandès, a l’alemany i a l’hebreu i han aparegut també traduccions de poemes seus a l’anglès, a l’àrab, al grec, al portuguès, a l’asturià, al cors o al sard. La seva poesia ha estat inclosa a l’Antologia de poetes catalans de Riquer, Grilli i Sansone, a l’antologia Non à la guerre, a l’Antología de la poesía catalana actual publicada a Buenos Aires, a Paraula encesa, antologia de poesia catalana dels últims cents anys, a Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo, a Poeti spagnoli contemporanei, a 20 del XX. Poetas catalanes, publicat a Mèxic i a Medio siglo de oro. Antología de la poesia contemporània en catalán. L’any 2015 es va publicar a França el llibre de Jad Hatem La Lumière, le Poème, la Mort. Sur Duarte et Vinyoli, que l’any 2016 s’ha editat en català amb el títol La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli. Ha col·laborat amb pintors, fotògrafs, escultors, músics. Amb Kim Castells ha publicat Primavera d’hivern (2002) i Pinzellades de llum sobre la Cerdanya (2009). Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d’especialitats.